En la primera entrada que es fa en un blog, sempre hi ha una sentiment entre respecte i emoció. En aquesta ocasió el sentiment és doble, d’una banda, perquè és el tret de sortida del camí que hem decidit començar tot l’equip de Cresàlida, compartint coneixements i sobretot experiències amb les persones que ens llegeixin però també amb les persones que vulguin dedicar una part del seu valuós temps a través de les seves pròpies aportacions.
De l’altra, perquè aquest blog constitueix el tret de sortida de la pàgina Web de Cresàlida, i per tot l’equip això és una gran responsabilitat, per bé que volem que sigui un relat de tot allò que ens hem compromès a fer, de la manera que diem que ho farem. En aquest sentit, en aquest espai volem anar explicant tot allò que ens succeeixi pel camí, i que es nodrirà dels projectes i de les activitats que realitzem però sobretot de les reflexions i conclusions que n’extreguin els mateixos protagonistes, aportant la seva particular mirada.
Com que tenim per endavant un llarg trajecte, volem començar parlant de “persones” i per tant, de “competències” i valors. Si ja heu tingut l’ocasió de passejar per la Web, coincidireu en què no podria ser d’una altra manera.
Davant de qualsevol situació, l’anàlisi que s’acostuma a fer per tal d’explicar els seus resultats, acostuma a ésser des de la perspectiva dels factors externs. Així doncs, la situació socioeconòmica actual, s’explicaria per factors tals tom la situació del sistema financer, l’actuació del govern, i del sector públic en general, la globalització, la generalització de les TICs, el comportament i valors de les organitzacions, el paper de les universitats, etc.
Massa sovint ens oblidem de l’origen d’aquests factors, que no és un altre que “les persones”. I si fem un exercici de responsabilitat conclourem que tots en som partícips, a través dels diferents rols que acabem exercint en cada situació, com a treballadors/es, consumidors, empresaris/es, emprenedors/es, polítics, funcionaris/es, directius/ves i un llarg etcètera que configuraria tot l’elenc, si d’una obra de teatre es tractés. Per tant, si la obra no funciona a ningú se li acudiria culpabilitzar l’escenari, ni l’atrezzo, ni els decorats, ni els focus.
Arribats a aquest punt, els principals recursos que tenim les persones per desenvolupar-nos a la vida i per tant, per acomplir de forma òptima totes les funcions i responsabilitats del nostre rol són el conjunt integrat de coneixements, habilitats, aptituds i actituds. Per tant, el tipus i el nivell de totes aquestes competències explicaran com acaba cada escena. No obstant això, podem escollir quin tipus de personatge volem representar.
Continuant amb el símil teatral, i agafant els estereotips que s’hi acostumen a representar, podem ser els bons, els dolents, els guapos, els graciosos, etc. Tots ells/es poden arribar a posar en joc les competències per tal d’acomplir de manera òptima amb el seu paper, en funció de cada una de les escenes. L’únic que els diferencia són els valors. Per tant, les competències sempre s’hauran de contextualitzar i el seu desenvolupament vindran influenciats per determinades creences. El que tothom té més o menys clar és que perquè hi hagi dolents, hi ha d’haver “bons” que es deixin “maltractar” i perquè hi hagi un graciós sempre hi haurà d’haver algú que sigui objecte de les seves gràcies o bromes. Per tant, tal i com passa en el teatre tots som responsables del final de l’obra.
Des de Cresàlida, volem trencar amb els estereotips i acompanyar a les persones a desenvolupar-se en la seva trajectòria professional, personal i empresarial. Això s’ aconsegueix posant en joc un ampli ventall de competències perquè puguem acabar cada escena com creguem convenient. Només hi ha una condició, que tots els personatges amb els que interactuem puguin seguir gaudint de l’escena que compartim. Per tant, no es tracta de parlar de bons o dolents, sinó de responsabilitzar-nos del nostre propi desenvolupament i orientar-nos cap a l’aprenentatge continu.
Senyores i senyors, prenguin seient que l’obra està a punt de començar. Esperem que gaudiu de la funció!
Marta Zaragoza Domingo
Deixa un comentari