Només han estat tres dies. Però han sigut suficients per entendre perquè Vincent Van Gogh va trobar en Saint-Rèmy-de-Provence inspiració per pintar, durant la seva estada d’un any, unes cent cinquanta obres. Algunes molt famoses avui en dia.
Passejant pels seus carrers et sents bé i respires la confiança dels seus habitants. Trobes, per aquí i per allà, rètols que t’indiquen quina obra va pintar Van Gogh en aquell punt.
Una nit mirant cap el cel, vaig recordar el quadre “La nuit étoilée” i tot seguit, a la Constel·lació Cresàlida.
Penso que l’equip és com aquesta obra. Els seus membres, com puntets lluminosos al llenç de Cresàlida, aportem la nostra energia, els nostres colors i, tot i la distància aparentment invariable que hi ha entre uns i els altres, el conjunt és un cel brillant, en moviment “serè”, visible només quan el sol es pon, però que pacient espera cada nova nit. I, que igual que fan els estels, que neixen d’un capoll de gas i d’una pols, l’equip Constel·lació Cresàlida ha nascut dels seus nuclis: la Marta i l’Esther, que a través d’una nova forma d’organitzar el talent i l’entusiasme, aniran pintant el cel d’estels per transmetre la mateixa confiança, serenitat i genialitat que em transmet “La nuit étoilée”.
Col·laboradora de Cresàlida
Fundadora i directora d’IDE-AS
Deixa un comentari